Text: planificació, comporició i revisió

A classe vam fer un comentari de l'article la composició del text: planificació,composició i revisió.

Vam parlar per tan dels passos que em de seguir per a redactar correctament. Per tant puc dir, que el procés de redacció seria el que explico a continuació:


Escriptura: procés no lineal, no es passa per les diferents etapes de manera lineal fins arribar a la redacció final. Això és conseqüència de la interacció constant entre llenguatge i pensament.

Per a redactar un text seguirem els processos següents:



Planificació: Reflexionar: establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Això ho aconseguirem duent a terme els següents passos:

• Anàlisis de la situació comunicativa

1. A qui vull escriure ( destinatari); el destinatari condiciona:

• el grau de formalitat

• Si el missatge va dirigit a un públic ampli i divers cal utilitzar un llenguatge neutre

• Formula del tractament utilitzada

• El gènere : Si és mixt: utilització de fórmules no marcades, si no hi ha utilització del genèric en català és el masculí.

• Varietat dialectal ( si no ens dirigim a persones amb la mateixa varietat utilitzarem la forma estàndard.)

2. Sobre que vull escriure ( tema: pensa què es vol dir).

3. Per què ho vull escriure ( objectiu)

• Tenir present els objectius

• Segons els nostres objectius plantejarem diferents tipus de textos; en funció: narrativa, descriptiva, explicativa o persuasiva.

4. Anàlisi de la situació comunicativa

• Com ho vull escriure

• Hem de tenir en compte l'extensió

• Hem de tenir en compte l'escriptura

5. Recollida de la informació

• Pluja d'idees: escriure'm tot el que ens passi pel cap en un moment determinat

• Documentació: recerca que hem de fer de documents sobre el nostre tema.

• Intent de resposta de les 6 W ( qui , què, on, quan, per què, com): l'objectiu de donar resposta a les 6W és el de recollir la informació necessària per explicar un fet o esdeveniment i no oblidar cap dada important.)

• Prendre apunts ( sobretot és recomanable en textos descriptius).

6. Selecció i ordenació de la informació

• Selecció de les idees: triar les idees, s'haurà de tenir en compte: l'emissor, el receptor, el missatge i el canal.

• Ordenació de les idees: Veure quines són les idees principals i les secundàries

• Tècniques d'agrupació: Formar conjunts d'idees unides per alguna semblança o característica comuna, mitjançant la formació de grups o de mapes conceptuals buscant un nom que agrupi a les idees segons alguna característica comuna.

• Tècniques d'agrupació: Consisteix a establir un ordre per als grups formats anteriorment. L'ordre es pot establir mitjançant, la tècnica de numeració o fent un esquema, on a partir de les idees més genèriques anirem passant a les més peculiars.

La redacció

Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint en compte: la coherència, la cohesió, la adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text

El paràgraf:

• Seqüència intermèdia entre la frase i el text.

• Fa visible i entenedora l'estructura general del text

• Característica destacable: unitat tan de contingut com de forma

Paràgraf com una unitat temàtica:

• El paràgraf tracta sobre un tema en concret del text, té un alt grau d'independència.

• Sovint cada idea correspon a un paràgraf però, per expressar idees complexes sovint necessitem més d'un paràgraf.

Distribució de les idees en paràgraf:

• un paràgraf: una idea ( la cohesió de tots els paràgrafs constitueix el missatge en general).

• Un paràgraf més d'una idea. ( cadascuna d'aquestes idees es desenvoluparan en paràgrafs posteriors).

• Més d'un paràgrafs una idea ( les idees complexes es desenvoluparan en més d'un paràgrafs).

Tipus de paràgrafs

• Paràgraf introductori: Van a l'inici d'un text. Preparen al lector i l'introdueixen en el que serà l'escrit.
• Paràgraf expositius: Exposen,expliquen i desenvolupen les idees que es volen transmetre.
• Paràgrafs conclusius : L'últim paràgraf resumeix el text o en fa una conclusió.

Els connectors

Són elements de cohesió textual que:

• Organitzen i relacionen els paràgrafs
• Funcionen com a senyals visuals

Aquests són :

• Conjuncions, com ara: i,o
• Locucions conjuntives, com ara : per tal que
• Preposicions i locucions prepositives, com ara: entre altres coses; a causa de.
• Adverbis i locucions adverbials, com ara : abans d'ahir; d'una banda; de l'altre
• Altres: recapitulant; pel que fa a

Funcions dels connectors

• Senyalitzar: Funcionen com a senyal visual i marquen la distribució de les idees.
• Organitzar: Organitzen la informació
• Per concloure el text
• Relacionar: els connectors enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de relació que mantenen les frases.
• Temporals
• Exemplificadors
• Oposició i objecció ( serveixen per a negar o matissar alguna dada)
• Causa i Conseqüència
• Altres connectors: Segons amb la intenció que escrivim el text es poden fer servir altres fórmules : per afegir informació, per repetir, per posa èmfasi.

La puntuació

La puntuació és una eina bàsica per estructura el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre.

Funcions dels signes de puntuació

La coma:

• S’utilitzarà per a separar elements d'una sèrie
• Marcar els incisios, vocatius i aposicions
• S'escriu coma després dels elements desplaçats
• S'escriu coma després de determinats connectors, com ara: així mateix, a més a més, etc.
• Per indicar que el verb ha estat omès
• No s'escriu coma entre el subjecte i el verb,ni entre el verb i els complements, excepte en casos de fragments llargs.

El punt i coma

• En enumeracions complexes s'utilitza per a separar diversos grups d'elements
• S'escriu punt i coma en algunes construccions amb però o tanmateix que connecten alguna coma.

Punt

• Es posa punt al final d'una oració amb significat complert

Dos punts

• Introdueixen enumeracions

Punts suspensius:

• S'utilitzen sobretot amb la intenció de deixar inacabada una frase.

Signes d'entonació

• Els signes d'interrogació i d'exclamació es posen al final de les oracions interrogatives i exclamatives directes, respectivament.

Parèntesis:

• S'utilitzen per a afegir incisos i informació intercalada en una frase.

Els guions

• S'utilitzen per introduir en una frase un incís.

Les cometes

• S'escriuen amb la finalitat de reproduir literalment una citació.

A tenir en compte

• No hi ha una única manera de puntuar
• El fet que no hi hagi una norma per puntuar, no vol dir, que els signes de puntuació es puguin fer servir irreflexivament.
• Aquests signes serveixen per estructura la informació i transmetre el missatge amb el màxim de claredat, cal utilitzar-los conscientment.
• El text sense puntuació és il·legible, però també l'excés de signes de puntuació pot dificultar la comprensió del missatge.

Estil:

• Adequació: Anàlisis de la situació comunicativa amb deteniment, tenint en compte el registre triat. És considera error la barreja de registres en un mateix text.
• Claredat: Hem de buscar sempre claredat, fer que el text s'entengui; si em de recórrer a algun tecnicisme explicar-lo.
• Precisió: Cada paraula ha de reflectir el màxim la realitat que es vol expressar. Evitar paraules ambigües.
• Concisió: És millor substituir l'artificiositat per la naturalitat, reemplaçar els tòpics per la precisió i concisió.
• Variació: Repetir paraules o frases pot denotar pobresa.
• Altres: Evitar frases massa llargues; limitar l'ús de possesius ; evitar expressions discriminatòries ( per raons de sexe, raça, etc.)

La revisió

Revisar és examinar: és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

Consells:

• Revisar sempre el text abans de donar-lo per bo.
• Llegir, avaluar i decidir si cal fer modificacions.
• Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
• Revisar la forma ( lèxic, ortografia) i el contingut( adequació i estil).

Aquesta classe ens ha servit per recordar i revisar els processos que s'han de seguir per a redactar.

He buscat més informació sobre la definició de text i les propietats del textos ben redactats com ara : l’adequació la coherència i la cohesió i els signes de puntuació, al llibre “ llengua”de l’editorial Teide. I ens explica el següent:

El text és una unitat amb valor semàntic i comunicatiu autònom. Com les oracions, els textos tenen també la seva estructura. El podem definir com un conjunt n de frases sense extensió determinada però caracteritzat per una funció comunicativa ( amb un tema, un propòsit,etc.) i per aquestes tres propietats l’adequació, la coherència i la cohesió.

L’adequació textual: És la propietat per la qual un text s’adapta a la situació comunicativa. L’adequació està en funció de la reació entre l’emissor i el receptor del missatge, del tema del canal, del pròpsit comunicatiu.

Diem que un text és adequat:

· Si aconseguim realment el seu proposit comunicatiu.

· Si el nivell de formalitat és el correcte

· Si el tractament és el convenient.

· Si el grau d’especificitat és l’adient.

En qualsevol cas un cop feta la tria cal mantenir-la.

L’adequació,donc, és la propietat de determinar el registre que cal utilitzar en cada situació comunicativa.

La coherencia: És la unitat global de singinficat del text. Perquè el text tingui unitat semántica i comunicativa caldrà seleccionar i organitzar la informació rellevant. Per què el discurs sigui coherent cal presentar la informació de manera clara i ordenada, adomodant-se en la estructura peculiar de cada text; cal desenvolupar correctament el tema de manera que aquest avanci amb l’aportació d’informació nova ( progressió temàtica) i alhora fent que els anunciats vagin reforçany informacions donades.

La Cohesió: És la propietat per la qual s’estableix uns lligams explícits entre les diverses unitats que componen el text. Alguns dels mecanismes choesius de què disposem són els connectors, la repetició, l’el·lipsi, la deïxi, el procés de definització, l’entonació, la puntuació i la correlació dels temps verbals.

Els signes de puntuació:

La puntuació depèn de vegades del matís semàntic concret que es vol transmetre, pót ocórrer que una mateixa frase pugui ser puntuada de més d’una manera. Hi ha, certamen, casos en què la puntuació pot ser més o menys opccional, però cañl tenir ben clar que moltes construccions exigiesen un determinat signe de punuació o bé el proscriuen.

Els signes de puntuació s’incorporen progressivament a l’escriptura a fi de facilitar la lectura dels textos. La puntuació uneix i separa constituents, indica la modalitat, sobretot, té un paper fonamental com a configurador de l’estructura del text.

Els principals signes de puntuació indiquen diverses parts d’un escrit i conformen un veritable esquelet jeràrquic del text. La puntuació serveix per organitzar la informació dels apartats. Hi ha una estreta relació entre els signes de puntuació, unitats textuals i unitats significatives o comunicatives.