LLenguatge i llengua

A partir d’’un article de Tusón que ens va donar la Rosa anomenat el lenguaje i las lenguas vaig sintetizar-ne la informmació i vaig fer-ne un resum :

El llenguatge és el medi de comunicació; és tota senyal destinada a la transmissió d'informació, és el factor bàsic que ens forma com a éssers humans fa possible el discurs abstracta i la parla desplaçada. Juga el principal paper en la constitució del pensament, per tant , ens permet pensar. Ens permet : expressar-nos lliurement i és el causant que tinguem un diàleg intern.
És el suport bàsic de la memòria. Està constituït per el conjunt de senyals i combinació d'aquestes. Finalment, he de dir, que el llenguatge ens permet mostrar el nostre estat d'ànim.

Llengua: És un medi d'expressió i comunicació propi; la llengua humana està organitzada a nivell ( morfemes,sintaxi ,etc.) i és creatiu. Ens permet organitzar-nos en el món, gràcies a la llengua organitzem les coses perceptibles i les anomenem, podem definir la realitat.

Amb aquest article he arribat a la conclusió que el llenguatge és allò comú de tots els essers humans, és a dir , la facultat que tenim per comunicar; mentre que la llengua és el mitjà pel qual es produeix la comunicació i és propi de cada regió i cultura.

He buscat més informació a la enciclopèdia catalana sobre què és el llenguatge i què és la llengua i he trobat les definicions següents:

LLenguatge

Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.

Hi pot haver moltes menes de llenguatges: auditiu (o, correlativament, parlat), visual, olfactiu, tàctil, etc. Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l'executen amb finalitat de comunicar-se entre ells. El llenguatge, com a facultat específica de l'home, necessita, per a manifestar-se, el binomi llengua (sistema o codi social) més parla (exercici individual d'aquest sistema).

LLengua

Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.

Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d'unitats basat en relacions d'oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles; Tothom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar . Verticalment, tothom destria diversos nivells lingüístics: popular, corresponent a les capes més humils de parlants; familiar, marcat per un cert grau d'intimitat; tècnic, propi de certs oficis i professions; literari, que ateny una modalitat culta, refinada, d'expressió, i l' argot . Com a mitjans de comunicació hom disposa de la llengua escrita, estable, base de la llengua de cultura, i de la llengua parlada, usada en l'expressió oral, ambdues més o menys diferenciades, segons els sistemes lingüístics. Des d'un punt de vista genètic o històric, hom pot classificar les llengües tenint en compte llur parentiu, i des d'un punt de vista tipològic, segons el percentatge de trets afins. L'inventari complet de les llengües del món no és fet, encara: pel cap alt, en deu comprendre unes 3 500, 25 de les quals són importants per llur conreu literari i llur extensió.